Amor

“El que constitueix un esdeveniment és el que és viu i el que és viu és el que no es protegeix de la seva pèrdua.”

CHRISTIAN BOBIN

Arribà a les fosques

sense fer soroll

en una nit daurada.

I una fragància antiga

acaronà una enyorança

ancestral.

(L'amor.)

El mar no li era obstacle per oblidar-lo. No obstant, la bellesa és efímera... I fondejà la badia, amb una llum perduda.

L'endemà, a penes obrí els ulls, sentí una remor coneguda: l'aigua bullia sobre el foc, esperant l'avinentesa. Sempre podia esperar i, quan arribés el moment, sortir de l'escullera... El seu veler remuntaria el mar i grimparia cap amunt, fins retrobar una carícia esperada.

A fora, un gos ploriquejava amb uns ulls de mel. Tant li feia, i baixà les escales de fum cap el jardí dels peixos. De bona gana tingué ànsia d'arrencar a córrer i de cabussar-se al fons d'aquell immens aquari blau. Però no ho va fer. Simplement esguardà el límit de l'horitzó, des de la finestra. Ja en tingué prou. N'havia extret una essència bella; car s'endevinava que, milles de mar enllà, unes mans el pentinaven.

Davant el mirall mai no hi havia hagut tantes veus.

La boira s'anà esvanint i el cel tornà, aquell matí, transparent.

-Fes de mi el que vulguis, li havien dit.

Aquelles paraules quedaren gravades en l'aire, entenedores al silenci.

I no hi hagué cap resposta.