dissabte, 2 de febrer del 2008

Cis-trans


Cl Cl



Cl Cl

cis trans



S'allarguen els dies i el silenci ocupa l'espai que tinc a la dreta. El de l'esquerra i el del mig, també. Porto cabassos de flors senzilles que trobo al bosc i bocins de boira; camino entremig de dèdals, traginant ressaques antigues. Veig un estol de falcons, barallant-se per la presa que fuig. Vaig enraonant i em sorprenc de la veu pròpia. Així, doncs, tinc temps de sobres per decidir quin camí haig de seguir.
Només se'm acut construir espantalls per crear l'atmosfera perfecta, per cumplir alguna missió furtiva: el desig de volar. Desvestir-me sota la neu. Perdre'm.

Amb tot això penso. Encara hi seguiré pensant, mentre pujo les escales que no menen enlloc. Conec bé els graons, uns graons de terra i pedres reforçats amb fustes corcades i claus rovellats pel temps. De tant en tant, una fressa sospitosa resseca la pell de dins; de ben endins dels epitelis del cor, erosionant totes les roques dels penya-segats que rodolen fins al mar.

(Afluixo els pas. Omplo l'absència amb ulls saciats de colors i de formes aquirals. El cau de la guilla sembla buit. Ho entenc, res més a dir. Més enllà, una aranya despistada ha caigut a l'aigua.)