El cant dels coleòpters

Després de catorze hores de vol ens vam retrobar, amb la Cris.

El brogit dels insectes amenaçava, com un ganivet esmolat, la nostra pell i un racó de mar ressonava i dansava frenèticament encerclant les roques. Com un ocell ens havíem perdut dins la boira argentada d'un somni. En aquella ancestral il·lusió, en nit sobirana, un raig ínfim de llum ens fregava els cabells i els nostres ulls semblaven fondàries submarines sembrades de madrèpores. De sobte, un nus de silenci i calor ens desvetllà. Era a punt de desfermar-se una tempesta.

Algunes paraules d'intercanvi, les justes, ens delataven:

-No és res d'estrany somiar i buscar l'amor...

Subtil,

clar

i orfe...

Finalment,

esfilagarsant-se en murmuris d'aigua.

*

Com una bona científica, la Cris sempre arranjava, precisava, anotava i ho definia tot. Amb quina finalitat, per a què, quan, amb qui...? Tenia la sensació que trepitjava un camí molt precís. De pulcritud i nitidesa. D'austeritat.

Un suau impuls amb l'índex sobre el disparador i les seves imatges sempre sortien perfectes.
-I ara! Si ni tant sols he premut el dit.
-Cric, cric...

Havia recordat alguna cosa. Quelcom insolentment irreal.
Més tard, la nostra conversa quedà interrompuda per la cridòria de les gavines. La Cris se'n anà cap aquell racó que coneixia bé. Acabava de trobar a Crioceris asparagi L. La seva anatomia li va produir un efecte balsàmic i, fins i tot, musical. Mentre me'l mostrava, amb una mirada lasciva, el vent li amorosia el semblant.
Al cap d'uns dies s'abandonà envers aquell so selvàtic que li encongí el cor. Aquella vegada no va poder triar a l'atzar. I en poc temps el seu cos indefens s'havia precipitat en fer-se més bell i madur. En dir-nos adéu, va acostar el rostre al meu i em llegí:

“Comprendríem millor l'ardit del cant per trobar parella, si només cantessin les femelles, cosa que sol succeir en rares ocasions entre aquells coleòpters que gaudeixen de semblant privilegi. Inclús en el cas de que el mascle cantés d'una forma diferent a la de les femelles ens resultaria fàcil comprendre els seus motius, però encara no hem pogut fer cap comprovació al respecte donat que, fins al moment, els investigadors no han sabut distingir els diferents matisos de la música dels coleòpters. Sabem quins són els instruments que usen però ignorem la variació i la intenció dels seus ritmes”.*

Jo, amb un somriure, li vaig respondre:
-Se m'acut d'improvís, Cris, que potser la vida té sentit.

*Möhres-Reitter