Recordar

( Les nostres mirades tenien el seu significat.)

Futileses. Anècdotes. Paraules. Gestos. Records...

No tinc cap control sobre el pas del temps, i encara menys sobre els seus efectes. Però el temps m'ha robat paraules. El temps és presumptuós i egoista, no pas jo. No tothom hi estaria d'acord amb mi, què hi farem? Em contradic a mi mateixa? Les meves passes solen bifurcar-se en presències absents...

El meu horòscop diu que “si vaig amb l'amant m'haig de fer notar perquè ell noti que l’estimo i que faria qualsevol cosa per a ell. Si no tinc amant aquest mes podré trobar un amor platònic però que no serà l’amor de la meva vida. Tot i així estarem molt temps junts.

Els meus amics estaran amb mi tant en els moments bons com dolents i hauré de confiar en ells per sortir endavant. Haig de vigilar la meva millor amiga, perquè pot sortir amb l'home que m'agrada. És un bon mes per ampliar els meus coneixements, en tots els camps. L’amor em pot ajudar a ampliar els meus horitzons... ”

(Certs dies recordo que el meu gat sempre miolava, quan una tempesta avançava amb l'estrèpit dels trons en direcció sud.)

*

_T'hauries d'emportar la bufanda, fa fred, em digué la mare.

Hi estava d'acord. Sempre hi estava d'acord, amb el què em deia.

No sé quan temps ha passat, però la llenya segueix cremant al foc, a la cuina.

He tancat la porta i he deixat el món a fora. Malgrat que, últimament, els núvols s'han afeccionat a instal·lar-se al balcó que dóna al carrer principal de casa. Molts d'ells de colors i de formes estranyes, com de caramels dolços i ametlles garapinyades.

Tinc mandra. Em fa mandra recordar. Em fa mandra tot. M'encantaven els teus ulls, les teves mans, i els teus llavis, al marge de l'amor.

Potser hi haurà un dia que les coses tornaran. En tot cas, emperò, diferents. D'altres s'escaparan, fugaces com les serps, mentre busco a algú que em digui que tot és relativament important, com el berenar de pa amb vi i sucre que em donava la mare.