dilluns, 10 de desembre del 2007

Punts i comes

. , . , . , . , . , . , . , . , . , . ,
. , . , . , . , . , . , . , . , . ,
. , . , . , . , . , . , . , . ,
. , . , . , . , . , . , . ,
. , . , . , . , . , . ,
. , . , . , . , . ,
. , . , . , . ,
. , . , . ,
. , . ,
. ,

1 comentari:

Anònim ha dit...

En la poesia visual sempre hi ha algut alguna cosa que m'ha atret poderosament. Des de que vaig tenir coneixement del teu magnífic blog, Mon, que tinc ganes d'escriuret alguna cosa prou trascendent... Dius tant que se m'acaben les paraules... Tal vegada quedo fascinada... he entrat molt a mirar-te el blog, m'encandilen els teus articles, perquè estan ben definits, perquè surten d'una ment visionaria... Una ment capaç de visualitzar un espai triangular, que a la vegada és tot un univers d'universos més petits... No sé si és això el que volies expresar amb "Punts i comes", però és el que a mi m'arriba...

enhorabona per aquest espai del teu pensament, dit blog Mon Pons!
Et llegeixo!
Amb afecte i admiració,
Isabel