En la nostra foscor no hi ha un lloc per a la Bellesa. Tot l'espai és per a la Bellesa.
RENÉ CHAR
Encara segueix rajant la pluja, com un regal platejat.
M'arriben olors de sal i imatges de tarongina, mentre faig camí. És com si retornés d'un ball, exquisidament vestida. Duc el pas molt curt, tot obeint el llum del vell far. Travesso un camí sinuós de roselles que pinten el paisatge, sota un sol fràgil i els núvols blancs s'arremolinen cada cop més darrera l'horitzó, colgant-se darrera les muntanyes; i els segueixo, amb els ulls, fins que desapareixen. Veig, per moments, sense por ni recança la resta de la meva vida.
Ha plovisquejat tota la nit i m'he lliurat a tu sense adonar-me... Fou un sí rotund, alhora que els cossos es fonien i les mans capturaven la bellesa.
I, per fi, submergida en la pluja, m'endinso en el mar. La casa queda lluny, com un nàufrag dins l'espai. La nit tornarà i m'asseuré de bell nou davant el turó erèctil. Després, la davallada i l'oblit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada