No tot és blanc o negre; prefereixo aturar-me al bell mig dels atzurs...
Aquest matí m'acull l'última realitat transformada, deixant caure els pinzells. No puc més. No em veig en cor de continuar perquè em sento molt cansada.
El principi és allò més difícil, davant del blanc més blanc: el primer esbós, la primera taca i els primers colors sobre el paper, esperant. Ho sé. Massa i tot: el blanc més blanc sempre s'acaba embrutant de cendra. Però ja no té importància: m'ha omplert la casa de buits. Finalment m'he quedat nua, contemplant com corre l'aigua, a poca distància.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada