Ran d'un basal

Ran d'un basal de lletres

les agulles del rellotge es cansen sovint

i l'aire, en el buit dilatat, estiregassa lentament

el temps, per raure enlloc, en colors d'escata.

( I sempre, darrera una finestra de gel, la neu.)

La mà

Pot ser la mà, tal vegada pot ser

mentre dormo

per ser, per no ser.

Una margarida

Fent línies de cal·ligrafia

sobre un mocador de paper

resseguia un consell infal·lible

sense ni tan sols

haver-hi reparat

quan li van dir “t'estimo”

(ara un, ara l'altre...)

Al capdavall

era

impossible de trobar

una margarida

sola.

Tulipes grogues

(El rerefons d'una realitat irreversible que il·luminà el definitiu exili.)

Des de la distància memoritzà la paraula més vulnerable.

Simple guspira.

Minúsculs tentacles

que relligaven

una primavera

imaginària

a banda i banda

d'un triangle

de tulipes

grogues.

Avui

Esmicolo conceptes en bocins de paper,

escapçats per una punta.

M'encalço en la intempèrie,

al confí del demà.

No puc deseixir-me dels dies,

ni d'un prisma de mil veus.

(Avui, un raig de llum traspassa el finestral sotjant la matinada.)

Tràveling

M'he quedat en blanc...

Ja no hi ha cap volta enrere.

Faig un tràveling en picat

i els ulls se m'obren francs

desprès de la derrota.

(Em falta un no-sé-què perquè ho acabi de veure clar.)

Sense títol

Reprenen el vol

tres notes

en la fosca.

S’han fet de gel

enlaire

damunt sostres

decrèpits.
(Amb to suspès allunyant-se amb les darreres clarors.)

On són les paraules?

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

ñ

o

p

q

r

s

t

u

v

w

x

z

(... =26!)

Pope, in memoriam

Entre rialles i papers

vam prendre un te a Venus. Tenies versos als ulls,

i escrits en solfa. I encara et veig caminant pel carrer

Llibertat, com ocell gegantí en el desert...

Avui tinc els dits com espines

entrelligant paraules al vent

i els rajos de llum s'esquitllen

darrera el finestral.

La ciutat en trànsit

“Vaig descobrir que la meva casa es trobava ubicada precisament en una part així de l'univers, retirada i sempre nova i sense màcula.”

Henry David Thoreau

(Ni tan sols havia pensat en cap lloc per a viure-hi.

Ha estat l'atzar qui l'ha dut en aquest indret d'asfalt.)

És figurant de dicció,

del buit i de la calma.

Obeeix, calla i escolta

caminant de puntetes per no res.

Es queda a prop d'una porta d'or, per si de cas...

com fulla verticil·lada,

veient la seva ombra doble,

indigent i asceta.

I ara ha perdut el litigi

i jeu al ras,

en aquest carrer de brutícia

on dormen els gossos

cada cop més tristos,

bocaterrosa.

Invitació

Sovint mantinc llargues converses amb mi mateix, i sóc tan intel·ligent que de vegades no entenc ni una paraula del que dic.

Oscar Wilde

Dibuixo el perfil de les hores.

Excavo l'horitzó del temps

i de les pedres negres.

Espero el desgel de les paraules...

I gravito

sobre el text zero

dialogant amb l'interlocutor mut

sobre un llit de palla.

-Qui vol seguir-me a l'alba?

Adagi

(...)

(I ens tornem a somiar, eternament captius.)

Tocant-te
em fas vèrtex
de carícia
i vertigen.

Tocant-me
et faig endins
mateix de mi
empresonat.

(...)

Esmusso

Desprès de n temptatives

esmusso nombres sense rumb

al fons del fons vuit cops elevats a zero.

(8º = 1)

Biografia

Sóc aspra per dins. Duc tristesa reposada i a les butxaques borrissó. Sóc codony, branca esquerdada i espiral.

Trossos de frontera, grana de meló

matèria prima i sal.

Tinc un perfil efímer

i quan m'acotxa el vent

puc dir que he estimat.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

(Davant el mar, amb l'epidermis al ras, faig vaixells de paper...)

Un gest

Les meves mans incertes,

insensibles al fracàs,

han esclatat

una rosa

en va.

Paradoxa

“En efecte, ens podem parlar de continent a continent. Però cada vegada tenim menys coses importants a dir-nos.”

ZISCHKA

El demà ha estat un somni, colpejant a tothora.

Destrempo aquesta fantasia amb uns ulls que són presos

d'atzucacs.

L'oasi del futur és aprop de casa. Sota la boira,

sota la pell de la pupil·la: en un estoig

que conté realitats intemporals.

Dins l'aquari

Quasi tot és il·lusori

i no sé pas com

renegar rere el mirall

i abraçar lentament

la sorra fèrtil...

(... que d'un temps ençà m'ha abellit.)

Ja res no és com abans

en aquest mar serè

que mossega les pedres

insolents dins l'aquari.

Visible & Invisible

Tot un seguit de paraules innòcues

mostrant la interioritat del jo

a l'ombra de l'era. Deixo

pas als reflexos

d'un l'estiueig

obvi.

Inventant

Amb sabates xarolades,

sóc hoste dels dies

inventant pèlags

d'aiguafort.

(Amb mirada d'esparver, sovint taral·larejo

la mateixa cançó davant la porta tancada

acarada al migdia a recés de la tramontana.)

He trobat móres

“-Camino, prescindint de les parades de l'autobús, prescindint dels taxis, tallo el camí per les dreceres, vaig a contracorrent de la multitud, encenc un cigarret amb el d'un vianant, em nego a pujar a l'autobús de la Metamorfosi, evito les manifestacions, les corones dipositades al peu dels monuments, els enterraments oficials, les desfilades, les comitives, les processons, la sortida de les escoles, les colles d'hospicians, de monges, al mig dels carrers coberts de cables “sense corrent”, vaig cap a tu per trobar-me allà on s'acaba la denominació de la pedra, allà on pot créixer un arbre lliure.”

VASSILIS VASSILIKÓS

He trobat móres al marge del camp.

Porto trossos de glaç

en bosses amb nanses

de plàstic

blanc

llet.