Entre rialles i papers
vam prendre un te a Venus. Tenies versos als ulls,
i escrits en solfa. I encara et veig caminant pel carrer
Llibertat, com ocell gegantí en el desert...
Avui tinc els dits com espines
entrelligant paraules al vent
i els rajos de llum s'esquitllen
darrera el finestral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada