Anà fent recompte dels materials que guardava: xecs, randes, ous de sargir, ganxets, fils de perlé, cremalleres, cintes, botons, agulles imperdibles, xarpelleres, puntes, muscleres, gafets, fils de cotó, cordons, centímetres, blondes, agulles de fer mitja, vetes, pells, madeixes, fils de sargir, estoigs, colzeres, canonets de fil, atzabeges, agulles de cosir, tambors de brodar, passamaneria, llaços, fils d'embastar, didals, coixinets de les agulles, canons d'agulles, anelles, agulles de cap, serrells, passacintes, ganxos de cortina, fils de brodar, dent de rata ziga-zaga, clips, brodats, agulles de sargir, agulles de brodar, dessuadors, galons, lligacames, recanvis de sostenidors, etcètera.
Durant mitja vida va guardar les il·lusions i també la innocència dins la merceria que va heretar dels seus pares.
Qui més qui menys, s'havia preocupat d'esmunyir-se davant les dificultats diàries, i aquella dona no n'era pas l'excepció: s'escapolia sempre que podia de les dèries i de les misèries d'altri. Però, què en sabia de la vida, ella? No res, absolutament res.
És, tot just avui, quan encara es fa difícil de creure que no hagués perdut l'enteniment. Havia estat com el bufó de la comèdia, un passatemps i una nina de drap, sargida per arreu. El temps li havia ofert lliçons, i ella havia provat de fugir-ne amb els somnis. En qualsevol cas, quan va haver de tancar el negoci, es va trobar embolicant l'únic equipatge que arrossegaria per sempre més: el coratge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada