Sembla ser que no classifiquem l'entorn en diferents grups d'objectes ni d'espècies que el conformen, sinó que establim un lligam estret entre tots els diferents models de connexions. Així, l'entorn se'ns presenta com una teranyina de successos dissemblants d'espècies i de coses-objectes que, combinant-se irremeiablement, donen lloc a la textura de la totalitat.
Una dinàmica de patrons d'energia inseparables que ens influeix, com espectadors i observadors. Tanmateix, els conceptes d'espai-temps, d'objectes aïllats i de causa-efecte, han perdut el seu significat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada