(No se sap mai en quin moment el vent ens serà propici, caminant sota la pluja.)
La pluja blanca udola infinitament
i els blaus metàl·lics dibuixen el terra damunt els llavis closos
que no mouen cap so articulat. S'ha fet fonedís el desig.
El desig dels vencedors i vençuts...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada