El silenci s'ha instaurat sense treva en mi, mentre passejo per l'àgora dels sons.
Tanco els ulls incapaç d'imaginar els colors impossibles del paisatge:
culleres d'aram i moneders en estat de xoc.
Amb pas errant he albirat un miratge
i m'he calçat d'estels.
L'empremta
ha dibuixat
un rastre
fugaç.
(M'ha despullat el vent.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada