Un instant cobejat.
Només un instant
de mar convulsa
(en el meu ventre submarí.)
només de tu
i l'obac ha esdevingut
corol·la fòssil.
Lentament...
Hem sigut hostes
caçats o setges, tal vegada.
(i per fi hem plorat al sol.)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada