“Com el vent cau sobre el boscam per la muntanya
Eros l'ànima em sacseja.”
SAFO
La quasi-llicenciada en psicologia acabava de trucar-me. Havia trencat molts cors, mentre jo vivia en un període bastant crític, potser el què em mereixia; a ella no, a ella tot li anava bé, li ponien totes.
-Cal diferenciar un triangle d'un quadrat, m'anava dient.
-Quan estiguem cansades de tot, una pastilla i apa; bon vent i a dormir. Passi-ho bé, doctor psicòleg, ja s'ho farà. Quan les coses no tenen remei, val més girar full, em deia a través del fil telefònic.
Els vidres de la finestra eren a penes transparents, només a penes... Al mateix temps, escoltava una melodia de blues que em produïa una sensació estranya, una mena de remor reconeguda i ignota que em sacsejava. A l'altre costat, el mar, no res, el blanc. I tot plegat perquè les coses no són tan fàcils com tirar una pedra al riu.
Vaig deixar l'esmalt d'ungles que s'assequés al sol i els peus em semblaven estrelles de mar capricioses i presumides, jugant amb aquells petits cotonets blancs: un moment important, vaig pensar, de reactivitat, d'interfície i de simulació. L'aleatori, al capdavall.
1 comentari:
Què resulta de la poesia? Un quadre en moviment. Què resulta d'un quadre en movimdent? Una forta impressió que commou l'ànima tota. Això és Art? Sí. L'Art és el llenguatge dels que estan tocats pels déus...
I... De lo diví i de lo mortal podem treure l’entrellat de l’ésser mig que li toca estar-se per aquí, essent conscient que és d’allà... Quina perspectiva. Sort que ens queda l’Art, com a porta per reposar la nostra trista i enyorada mirada i deixar anar ben lluny el nostre esperit...
I si ens deixem bressolar per un blues, tan ensfarà que sigui l'últim mentre ens deixem bressolar...
Mon, com et deia fa un moment a "Punts i comes":
En la poesia visual sempre hi ha hagut alguna cosa que m'ha atret poderosament. Des de que vaig tenir coneixement del teu magnífic blog, Mon, que tinc ganes d'escriure’t alguna cosa prou transcendent... Dius tant que se m'acaben les paraules... Tal vegada quedo fascinada... He entrat molt a mirar-te el blog, m'encisen els teus articles, perquè estan ben definits, perquè surten d'una ment visionària... Una ment capaç de visualitzar un espai que a la vegada és tot un univers d'universos més petits...
I un altre cop et dic, Enhorabona per aquest espai del teu pensament, dit blog Mon Pons!
Et llegeixo!
Amb afecte i admiració, repeteixo!
Isabel
Publica un comentari a l'entrada