“Vaig descobrir que la meva casa es trobava ubicada precisament en una part així de l'univers, retirada i sempre nova i sense màcula.”
Henry David Thoreau
(Ni tan sols havia pensat en cap lloc per a viure-hi.
Ha estat l'atzar qui l'ha dut en aquest indret d'asfalt.)
És figurant de dicció,
del buit i de la calma.
Obeeix, calla i escolta
caminant de puntetes per no res.
Es queda a prop d'una porta d'or, per si de cas...
com fulla verticil·lada,
veient la seva ombra doble,
indigent i asceta.
I ara ha perdut el litigi
i jeu al ras,
en aquest carrer de brutícia
on dormen els gossos
cada cop més tristos,
bocaterrosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada