dijous, 20 de desembre del 2007

Viatge



A propòsit de no res i jugant a cartes destapades...

He travessat la sala principal obrint les finestres de bat a bat perquè passés l'aire. Al pati, hi han falgueres, rudes, botons d'or i saücs. Les plantes ens parlen, només ens cal temps per entendre-les; fins i tot ens parlen d'oblit, d'obstacles vençuts, i de successos miraculosos.

He tornat i tot resta igual. Ningú ha mogut les coses que vaig deixar, però les meves plantes han crescut i també les males herbes.

Encara no he desfet l'equipatge i em dediquen somriures còmplices. Jo, només he dit, gràcies.

D'aquí a uns quants dies m'hauré recuperat del viatge.

Noto que comença a fer fredor... I el cafè acabat de fer, sobre els fogons, m'espera. Ras i net.