(El matí era pintat amb tinta vermella. Un amic m'ha suggerit que digués sempre la veritat.)
Hi han moments nimis. No per això són menys importants que els altres.
L'aigua ho ha precipitat gairebé tot, torrent avall. I jo, he anat destrenant els estralls
que em venien a la memòria...
*
Ha arribat l'hora de deixar de parlar de tu,
de les ferides insensates.
(-Sí, mira, no costa gaire d'imaginar-s'ho. )
No crec haver de dir-te res més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada