L’obra d'art és voler recuperar una antiga història d’amor i una jugada d’escacs, que vindria a ser el mateix. Però, ara que ja m'he fet gran, posaré l'àlbum de fotografies en ordre i deixaré obertes les mans per copsar la llum i l'aire. Tot alhora. Els vents que s'acosten es desvien a frec de la perifèria dels sentits... Com un guardabosc atent, sobre la molsa, jugaré amb fulles de pi en presència d'un esquirol, que menjarà una nou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada