Blanc, gris, taronja, ocre, magenta..., tant se val. El desembre acaba amb la seva despietada successió de moments encisadors. Hi ha present la passió per les coses petites i també l'afecte vers els arbres que vant canviant de colors a cada moment, amb una llum silent. Aixeco els ulls cap a l'horitzó, de tant en tant miro cap amunt, només per comprovar el fum gris que puja cap dalt, fent esses, i gronxant-se sota un cel de plom. Al fons, un pagès estassa i continua cremant algunes bardisses. És llavors quan retorno al meu silenci...
Una cosa és l'intel·ligible i una altra situació diferent és la comunicació i la dialèctica. Mentre alguns analitzen successos experimentals, arribant a la conclusió de que “mentre pugui explicar algun fenomen nou, funciono tranquil·lament”, i altres solen pensar que “mentre pugui donar expressió a la complexitat que sento, segueixo endavant.” Vet aquí una analogia de la frivolitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada