Quasi tot és il·lusori
i no sé pas com
renegar rere el mirall
i abraçar lentament
la sorra fèrtil...
(... que d'un temps ençà m'ha abellit.)
Ja res no és com abans
en aquest mar serè
que mossega les pedres
insolents dins l'aquari.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada