“La dificultat no rau a enfilar-se dalt del tigre sinó a baixar-ne”
Proverbi hindú
Té una cabana de fusta, una senalla per guardar les eines i un pou d'aigua fresca d'un gust lleuger de ferro. Observa, com un llop, la seva pressa: una cua interminable de vehicles de tots colors i models que passa impertorbable per l'autopista, i somriu. Omple mil-i-un esguards el rastre lluent i tibat que deixen els turistes. Passeja amunt i avall per la feixa de terra, inquiet. Té ganes de renegar, però es reprimeix.
-És estrany no ensopegar amb ningú, ni en cotxe ni a peu, em diu.
Alguns conductors han sortit de la carretera que li toca a dos-cents metres del tros, on conrea les seves hortalisses i fruiters. Cada cap de setmana veu el mateix, i tots els dies i festes de guardar. Tremola només de veure'ls. Però no li va del tot malament, això.
-Abans en teníem prou amb un grapat d'herbes i un got de bon vi, murmura.
-I què esperàveu?
-Res de bo. Els del Sud vénen cap el Nord i els del Nord l'hem perdut.
Damunt la seva taula improvisada amb quatre fustes hi té enciams, pebrots, melons, raïms, pomes i carxofes a l'abast... És persuasiu i eloqüent per vendre i avui ha sigut un dia rodó, per a ell.
En fer-se de nit la calor havia afluixat. Es girà un vent suau que anà bressolant les flors salvatges del camí i el cel del pagès li semblà més alt. Jo, maldava per trobar-hi, si més no, un sentit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada