Són herbes molt abundants, típiques de les comunitats nitrogenades i que s'estenen des de les terres baixes fins a llocs subalpins. Viuen en prats de dall dels estatges muntanyencs, camps, erms, marges de camins i fins i tot a les ciutats. El fruit d'aquestes compostes és un aqueni, que porta vil·là amb pèls blancs, que volen enduts pel vent i que s'anomenen vulgarment “angelets”.
Estimada amiga: en aquest jardí d'oci i de passatemps els cavalls renillen dins nostre. No et puc dir res que ja no sàpigues, només ens calgué una bufada perquè aquell globus blanc, es desprengués i volés a mercè del vent. El temps sol ser esquiu; capriciós, i se'ns va escapar de les mans. Ens va sorprendre, si més no; experimentant l'absurd, però tant era. Així és: l'ús i l'abús de la transformació i la transcendència del nostre cos tan bell, el d'abans. I el d'ara, en la maduresa, tallant flors a l'albada amb passió i orgasme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada